Situat a uns 200 metres sobre una lleugera elevació, s'assenten dos abrics que contenen pintures rupestres, amb imatges naturalistes i escenes de caça. A les pintures s'aprecien objectes, com cistelles o atuells. També es poden observar animals fletxats.
L'època que van ser representades correspon al període del Neolític (4500 anys aC), emmarcant nous pobladors que s'assenten en grans coves, properes a corrents d'aigua, a les parts més solanes i situades en altura per vigilar els seus territoris.

 

EL SEU DESCOBRIMENT

La primavera del mes d'abril de l'any 1988, dos exploradors i estudiosos de restes medievals de la província de Castelló van decidir visitar Palanques. L'investigador Vicente Forcada i el seu amic Antonio Hornero volien trobar possibles restes medievals presents al seu terme municipal. Hornero mentre recorria els voltants de Palanques es va adonar d'una taca vermellosa que li va cridar poderosament l'atenció. Era la pintura rupestre de dos grans senglars plasmats a la paret rocosa d'un petit abric localitzat molt a prop del poble. Així, per casualitat, va ser com van quedar descobertes per al món unes de les pintures rupestres llevantines més importants que existeixen. Les setmanes següents a la sorprenent troballa els arqueòlegs més rellevants en art rupestre llevantí van començar a estudiar-les amb detall. L'arqueòleg valencià Norbert Mesado i Oliver va ser l'encarregat de fer-ne el minuciós estudi. Entre moltes altres coses va descriure figures rupestres úniques que les diferencien de la resta de pintures de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica com la presència d'una dona, un caçador sostenint un escurçó i un senglar enorme.

​

LA SEUA IMPORTÀNCIA

Les pintures rupestres naturalistes del Cingle de Palanques pertanyen al període Neolític. Tenen una antiguitat de més de 5000 anys. Estan formades per més de 30 figures compostes per diversos grups de caçadors i animals salvatges. Les pintures es distribueixen entre els abrics anomenats A i B, dues covatxes molt properes.
A l'abric A, localitzat en una zona més elevada de la muntanya, apareixen dues escenes de caça pertanyents a dos horitzons cronològics diferents. El primer període està format per un grup de tres porcs senglars adults, dos jabats i un grup de caçadors que els aguaiten. D'entre tot el conjunt pictòric destaquen diverses figures: el gran caçador, una dona i un enorme porc senglar. El caçador estàtic i cap de la tribu sosté amb la mà dreta un arc mentre amb el dit índex de la mà esquerra dóna una ordre a un grup de caçadors. Al seu costat es mostra, probablement, la figura més important del conjunt pictòric: una dona petita, encongida i amb els braços colzats en una clara actitud de submissió davant del gran cap caçador. L'arqueòleg, Norbert Mesado, apunta que es pot tractar de la dona del cap. Es tracta d'una de les poquíssimes figures femenines que apareixen a tot l'art rupestre llevantí, per això la seva enorme importància. Finalment la tercera pintura destacada de la cavitat és un enorme porc senglar ferit per múltiples fletxes. Es tracta d'un dels porcs senglars més grans que hi ha al conjunt de pintures rupestres llevantines.
A l'abric B, ubicat a l'esquerra de l'A i en un lloc més baix de la muntanya hi ha una figura importantíssima i única dins del conjunt pictòric llevantí. Es tracta de la imatge d'un caçador que sosté un arc en posició de tret i al braç porta agafat un escurçó espavilat (Vipera latastei). La pintura té una importància extraordinària. Els caçadors del Neolític enverinaven la punta de les fletxes amb el verí dels escurçons. D'aquesta manera quan aconseguien clavar les puntes enverinades al cos dels animals, aquests anaven a poc a poc dormint per l'efecte del verí. Més tard seguien el seu rastre i aconseguien acabar amb la vida d'una manera més ràpida i eficaç.

​

COM ARRIBAR

L'accés als abrics del Cingle de Palanques comença des del centre del poble. És un passeig senzill i agradable. Ens dirigirem a la plaça de l'església i des d'allà fins al mirador del Bergantes, un lloc esplèndid per tenir una vista general del poble veí de Sorita i del meandre que dibuixa el riu Bergantes al seu pas per Palanques. Passarem pel costat del cementiri i ens dirigirem al cim del risc on descobrirem les restes enderrocades d'una torre i una muralla de pedra seca. Des de la cota més alta d'aquesta zona coneguda com el Romeral baixarem uns 60 metres cap al sud-est. Passarem per diversos abrics sense restes prehistòriques per arribar finalment als dos abrics rupestres protegits.
 

​